Mirada Pilot

“Els pitagòrics van encunyar el terme “Kosmos”, un terme amb un significat original que anava molt més enllà del que avui entenem com “cosmos” o “univers” [...] és per això que voldria rescatar el terme Kosmos, que inclou al cosmos (o fisiosfera), bios (la biosfera), psique (la noosfera) i theos (la teosfera o domini diví)”.

​

Wilber K. (1996), Breve historia de todas las cosas

​

 

 

Deixant de banda els motius, les explicacions i les incògnites sobre què, qui, com, quan i perquè es va crear l'univers, una sèrie d'esdeveniments concrets van donar pas a la formació del planeta terra i dels éssers que l'habiten.

El pas del temps ha comportat l'evolució de l'ésser humà. Han estat molts els canvis que ha experimentat, i en un cert moment comença a tenir dubtes. Hi ha molts perquès, com per exemple, Què hi faig aquí?
 

Aquest punt d'inflexió en l'evolució humana a escala general, també succeeix en el pla personal. L'individu no només es troba enmig d'un món natural, sinó també entre una quantitat multiplicada d'altres com ell. Per conviure-hi s'ha de relacionar i comunicar amb el seu entorn, a través del rostre, el cos i la veu.
 

Aquesta comunicació és bidireccional, per tant, enviem missatges i en rebem. La manera en què integrem i entenem els continguts inicia un diàleg intern, racional i emocional, que ens fa reflexionar sobre l'existència de l'ànima i la seva coexistència amb l'intel·lecte.
 

Com podem trobar la nostra veu interior? Un cop trobada, Què podem fer per entendre-la? I després, Com l'expressem?
 

A través d'aquesta selecció d'artistes i les seves obres, es traça una trajectòria discursiva entre el macrocosmos, el mesocosmos i el microcosmos. Una proposta per reflexionar sobre com interaccionen aquests nuclis, i com ens afecta als individus.