Mirada Pilot

Hi ha una sèrie d'indicis que pressuposen la radicalització de l'individu, qui construeix el seu propi discurs sobre la base del rebuig dels valors, estigmes, etiquetes i actituds d'una societat conservadora. Recordem com en altres temps la cultura es concebia com connexió entre el diví i el terrenal, vincle que molts van tractar de desconstruir buscant alternatives a aquestes mitologies preestablertes. Quan l'artista nega aquests estàndards morals, en allunyar-se del diví, es diu que genera obres nocives, marginals o profanes. Prenent el cas de la via Làctia de Luis Buñuel (1969) trobem una manera de narrar des del políticament incorrecte a través del pelegrinatge en la història de les heretgies. És, sota la premissa d'aquesta inconformitat, com s'articula No Man No Problem, on els artistes comparteixen la seva visió crítica en contra dels paradigmes clàssics i en pro d'un discurs reivindicatiu i contracultural.

"El profund, l'inspirador i el bell van ser reemplaçats pel nou, el diferent i el lleig. [...] Els estàndards van declinar fins que no va haver-hi estàndards” va declarar Robert Florczak en "Why is Modern Art so Bad?" (2004) referint-se a la degeneració de l'art a partir del S.XX i la seva radicalització amb les avantguardes, fet que ha continuat in crescendo fins a l'actualitat. En aquest sentit, veiem que allò que universalment s'entenia com a estètic s'ha transfigurat completament en nous conceptes propis d'un postmodernisme radicalitzat de lliure pensament. Ara els tabús de la pàtria, el llenguatge, la por o la religió prenen protagonisme davant d'un futur que es presenta incert. Així és com, mitjançant l'ús d'eines pròpies d'aquest corrent, com l'apropiacionisme, els artistes trastoquen els models actuals. Tècniques com el brodat o la vídeo instal·lació, banderes, ofertes de treballs o retrats de dictadors són susceptibles de ser apropiats per a reformular el seu significat i narrar una crònica d'actualitat des dels marges. De la mateixa manera, els artistes de No Man No Problem tendeixen a expressar el seu missatge de manera explícita mitjançant l'ús de la paraula escrita, a través de cites devastadores, conceptes simbòlics o en forma de poema, convertint així el text en imatge visual per a distingir-se de manifestacions pamfletàries.

Aquells pelegrins del film han inaugurat un camí a recórrer, els estàndards s'han esfondrat i ens enfrontem a un nou context que hem de reflectir i al seu torn qüestionar.