Mirada Pilot

La societat actual ens immersa en una espiral de consum constant, una economia lineal i una producció frenètica que ens sotmet a una acceleració i unes projeccions de futur concretes. Així doncs, ens fan pensar-nos com a subjectes meticulosament sostinguts per una falsa creença de llibertat i una il·lusió que ens promet un destí com a horitzó de seguretat. Que ocorre quan som conscients d'aquesta inestabilitat? És possible apropiar-nos del vertigen per construir altres formes de mirar? 

​

Quan tres més tres són set. O com caure al buit parteix de la "caiguda lliure" d'Hito Steyerl per plasmar les dinàmiques de control i assenyalar la imposició d'una mirada lineal i vertical. Exemplificant-ho amb les matemàtiques, anomenem com a "sistemes lineals" aquells conjunts numèrics els quals el seu resultat i comportament és fàcilment previsible, com "dos més dos". Contràriament, els "sistemes no lineals" fan referència a variables que difereixen dels paràmetres anteriors, allunyant la seva representació de formes rectes i essent indesxifrables en algunes ocasions. Proposem el concepte de "suspensió" per acollir-nos a aquest segon cas, i així posar en pràctica una disposició inclinada, variable i imprevisible que ens permeti aturar la caiguda lliure i posar en dubte tot allò que fins ara s'havia naturalitzat. 

​

Mark Allen Soul, Eki, Nina Jené i Pau Vendrell ens plantegen altres formes de pensar el subjecte, l'espai i el temps. En cada peça exploren múltiples línies de fuga que, amb diferents mètodes i tècniques, busquen fugir o habitar altres realitats. De forma individual, cadascuna opera com una variable  - construïda i curada - de l'exposició, que, de manera col·lectiva, inscriu narratives potencials.